Escola d'estiu 1992 - 3

CURS 3.2.1/7

ELEMENTS I FETS POTENCIADORS DE LES RELACIONS PERSONALS DINS EL CLAUSTRE DE MESTRES.

(La currícula com a pretexte)

2.- Falles.

2.1.- Gènesi:

      Les falles són una de les manifestacions més antigues de la cultura mediterrània. Es té noticia de la creació de falles des de temps antics a totes les ribes de l´antic Mare Nostrum. De fet, la esfinx de Gizeh, la piràmide de Keops i el Partenó són mostres d´aquest art, certament voluntarioses, però pri­mitives a la fi. La màxima expressió de les falles renaixen­tistes la trobem al baldaquí de Bernini construït al Vaticà. Aquesta  instal.lació li va costar un ou al Sant Pare, ja que els paletes mai trobaven el moment de passar per allà i acabar d´enrajolar-li la terrassa de la Capella Sixtina.

     També és possible de fer falles a l´Escola. I és aplica­ble també la recomanació del punt 1. No convé que les persones excessivament responsables s´hi acostin massa.

2.2.- Tipus:

      Segons la seva construcció i elements, podríem establir una classificació de les falles:

    

a) Falla Estàndar: Elaborada a partir d´objectes de ceràmica borda i de poc valor -seguint l´exemple del genial Gaudí, que treballava amb rajoles d´enderroc (quina gran falla la Sagrada Família!)-, com animals de ceràmica, ampolles d´ai­gua de Lour­des, ninots de goma, etc... La modèstia de la falla estàndar es pot realçar afegint al conjunt alguna nina tipus Nancy de Famosa.

     Amb els diferents tipus de falles podem anar seguint el cicle festiu de l´any, tal com s´explica a continuació:

b) Falla dels Tres Tombs: Apropiada per muntar-la al gener. Elements indispensables, els cavalls. És fàcil de muntar-la als cursos de Cicle Inicial i Mitjà, aprofitant els Clicks de Famobil que els reis hauran portat als nens. Si la nostàlgia ens ho permet, podem utilitzar els indius i cumbois de plàstic de Comansi. Juguete comple­to, juguete Comansi.

c) Falla Folla: Apropiada per muntar-la en època de Carnestol­tes. Pot estar composta per qualsevol objecte, i tractar qual­sevol tema. Són particularment divertides les que tracten de la Reforma educativa.

d) Falla de Sant Jordi: Tal com el seu nom indica, s´ha de muntar el dia 23 d´abril. Ha de tenir tres elements indispen­sables: un Sant Jordi, una princesa (a ser possible, espabila­da. Si no la trobeu, val qualsevol cosa disponible) i un drac. Opcio­nalment, se li poden afegir altres elements: flors, gi­nesta, el lli­bre "Valencia roja" (si el trobeu)...

e) Falla de Sant Joan: Ja serem a punt de començar les vacan­ces, i seria una la­menta­ble pèrdua de temps retardar-les per muntar-la.

f) Falla de la Castanyada: Moltes castanyes, moltes castanyes, moltes castanyes, moltes castanyes. I fulles seques. Un cop acabada la falla, podem agafar-la de moscatell.

g) Falla de Tots Sants: Es basa en la festa anglosaxona del Halloween: amb pastelina, farem figures fantàsti­ques que re­pre­sentin fantas­mes. També podem incloure la foto­grafia d'al­gun membre del claustre o d'algú que en temps pretèrits n'hagi format part.

h) Falla de Nadal: Al costat del tradicional pessebre, munta­rem una forca i en ella penjarem una figura de Santa Claus, aquest WASP que ens vol robar totes les entranyables tradi­cions de la nostra terra. Si ens va sobrar alguna castanya de l'apartat f) també podem posar-la-hi.

     Els tipus de falles b,c, d, e, f, g i h són adaptacions lliures -molt- del costumari català de Joan Amades.

     Des d´un punt de vista més tolerant, proposem una última falla:

i) Falla Guarra: És molt simple: s´utilitza una nina Barbie i un Madelman (lo pueden todo) que han d´adoptar postures obs­cenes. Es poden fer competicions entre els mestres per veure qui inventa postures més estranyes, malgrat el migrat joc que donen les articulacions dels ninos. No es permetrà de consul­tar el Kamasutra. En cas de fer-la a la classe, es recomana fer-ho només als nivells superiors de 2ª etapa (7è i 8è) i sense que se n'assabenti  l´AMPA.

2.3.- Desarticulació.

      Malauradament, les manifestacions de cultura popular sempre han estat mal vistes per determinats elements socials, anquilosats en idees caduques i convencionals, mancats d´i­ma­ginació, creativitat i sentit de l´humor. Fan bandera de la seva intolerància, i no hi ha més veritat que la seva. Són aquells que el gran Antonio Machado va definir de forma magis­tral: "Mala gente que camina y va apestando la tierra".

     Si en el vostre claustre hi ha algun element d´aquests, no us estranyi que us desmunti la falla -desarticuli és la paraula tècnica- quan ningú el vegi. La falla haurà fet falli­da. Davant d´una acció d´a­questes, que pot posar en perill la teràpia, la nostra reacció serà serena i mesurada:

LA PROPERA FALLA, MÉS GROS­SA!

I QUE ELS BOMBIN!

Escola d'estiu 1992 - 2

CURS 3.2.1/7

ELEMENTS I FETS POTENCIADORS DE LES RELACIONS PERSONALS DINS EL CLAUSTRE DE MESTRES.

(La currícula com a pretexte)

1.- Elements i fets potenciadors. El mànec.

    Tots coneixem la sensació de depressió profunda que ens entra quan veiem que la nostra feina no serveix de gran cosa, que només tiren quatre nens de cada classe, que a la resta se la bufa i que tenen més credi­bili­tat entre els i les alumnes les bajanades de les Mamachicho que les nostres explicacions. A més, les reunions avorreixen, i les entrevistes amb pares i mares destrempen. Quan s´arriba a aquest punt, cal que els claustres siguin ca­paços de trobar elements dinamitzadors i catalèptics que om­plin d´entusiasme els seus membres i els aportin una raó més per a viure, a més de la de saber si apareixen tots els del programa del Lobatón.

     Nosaltres, com a membres responsables de la comunitat educativa, i des de la nostra experiència professional, us proposem de fer el centre de les vostres vides pedagògiques un objecte ben curiós: un mànec. Cal que provingui d´una cafetera vella, un pot en desús o una paella rebregada. Si treballeu a una escola pija de la Bonanova podeu utilitzar un mànec de raqueta, encara que no sigui massa ortodox.

     Un cop aconseguit el mànec, l´activitat que proposem és la següent: es tracta de què un membre poca-solta del claustre l'agafi i el dipositi entre els objectes personals (bolso, butxaca, maletí, cartera...) d´un altre membre del claustre, a ser possible igual de poca-solta o més, sense que el des­ti­na­tari no se n´a­doni. Quan aquest, de forma casual, tro­bi el mànec, el mos­trarà tot cofoi a la con­currència, que aplaudirà curulla de joia. Cal posar el mànec de nou en circulació el més aviat possible. S´admeten variants, com enviar el mànec per correu, ama­gar-lo a la màquina multicopista, al disc dur de l´ordinador, etc... En aquestes últimes variants, la repa­ració anirà a compte de qui el trobi. Això fa el joc més interessant.  

    

     Cal que el mànec no es pugui confondre fàcilment amb un penis (una po­lla), per a evitar situacions violentes o d'enve­ja. Hi ha gent que no sap apreciar la subtil di­ferència entre erotisme i pornografia. Nosaltres tampoc, ni falta que fa. El mànec és un dels molts objectes que poden anar passant de mà en mà. N´oferim un llistat alterna­tiu:

     - La maneta de la porta del pati.

     - El llibre d´actes del claustre.

     - Un termòmetre del laboratori.

     - Una cinta de vídeo que parli de la fil.loxera.

     - El RRI.

     - Etcètera.

     Hi ha una condició "sine qua non" per a què la teràpia tingui èxit, i és impedir que hi participi alguna persona ex­cessivament­ responsable que trenqués la cadena i llencés l'ob­jecte a les escombraries. En última instància, es podria rei­niciar la teràpia passant la bossa de les escombraries, però és poc pràctic. A més, per la olor de seguida se sabria qui la porta.

Escola d'estiu 1992 - 1

Associació de mestres Rosa inSensata

Escola d´Estiu 1992.

Curs 3.2.1/7.

I N T R O D U C C I Ó

     Tots sabem que els que ens dediquem a la bella i bonica professió de l'ensenyament, més d'hora o més tard, acabarem grillats. Els reptes als quals en enfrontem cada cop són més complicats, i espereu-vos, que encara no han inventat el SAGA ni les competències bàsiques.

     Ja el gran Plató tenia dificultats per co­brar el rebut del mes als nois de les bones famílies atenen­ques que anaven a la seva famosa Acadèmia. A més, li deixaven el terra perdut de pipes. Aquests fets provocaven al gran filòsof èpoques de desànim, durant les quals es retirava a una illa a buscar el per què de les coses, i sobre tot per què no trobes les coses quan més les busques.

     Sabem per documents trobats al Real Archivo de Indias

que en el segle XI, el claustre de professors de la Escuela de Tra­dustores de Toledo va decidir sortir al camp a les tardes del mes de juny amb els alumnes de segon curs de l'especialitat Àrab-Jueu, ja que Alfons X el Savi, tan savi, no els va con­cedir l´horari intensiu durant l'esmentat mes. En posteriors estudis s'ha descobert que el tutor de Tercer curs de l'es­pecialitat Grec-Llatí va suspendre el viatge de final de curs a Mallorca, ja que un alumne desvergonyit va engan­xar-li una pega­tina al cul. El tutor es va emprenyar com una mona i va sus­pendre la rifa de la Bíblia Políglota Poli­croma­da, que es feia per re­captar ca­lers pel viatge. 

     En èpoques més recents, coneixem el cas de la mestra de l'escola de Barbiana, la de la carta, que un dia va marxar de colònies amb els de vuitè, se li van escapar a la discoteca a la nit i després la feina que va tenir per netejar les vomiteres a la casa de colònies, ja que als nens els hi van donar cuba­tes de garrafa. Va tenir un merder de ca l'ampla amb l'enca­rregada de la casa de colònies, una gorda repulsiva que recor­dava Ignatius F. Reilly. I per acabar-ho 

d'adobar, es va discutir amb la presidenta de l'APA, el fill de la qual va agafar una intoxicació etílica (una merda com un piano) que li va durar tres dies. A més, li va arribar una carta d'aquestes de no trencar la cadena, amb una pela de Franco enganxada amb un celo, però la dona ja anava prou atabalada, no va fer les còpies ni les va enviar, i als dos dies se li va presentar l'inspector a la classe i la va empurar per no tenir la pro­gramació feta.

     Per evitar que a nosaltres ens passi tot això, el curs 3.2.1/7 de l'Escola d´Estiu d'en­guany us proposa un se­guit d'accions i fets dirigits a poten­ciar les qualitats huma­nes i millorar el clima de convivència dins dels claus­tres. Llegiu el programa. Feu-ne fotocòpies i envieu-les als vostres claus­tres amiguets. I veniu.

Presentació del blog

L'Associació de Mestres Rosa inSensata (Amris) es va fundar en una escola del Vallès durant l'any 1992. No direm quina escola ni quin Vallès. Si creguéssim en l'astrologia, diríem que Rosa inSensata va néixer en un any crucial, marcat per la fletxa del Rebollo, l'Expo de Sevilla i la nova reforma educativa que començava a prendre forma. Com que no hi creiem, no ho direm pas.

En aquell llunyà 92, ja fa vint-i-cinc anys, a la pobra i enyorada EGB li quedaven quatre tele notícies -o quatre cursos acadèmics- i a les escoles fèiem reunions, com ara, on parlàvem molt, com ara, i decidíem poc, també com ara. Però mai, ni en els nostres pitjors malsons professionals, havíem arribat a sospitar que ens trobaríem com ara.

De resultes d'alguna d'aquestes reunions estrambòtiques, vés a saber si va ser un claustre, un cicle, un departament o una comissió (en aquella època a les escoles fèiem tot tipus de reunions), va sorgir la idea de crear un programa per una nova escola d'estiu, quelcom que tothom esperava però ningú no gosava dir. I allà va sorgir el primer dossier de Rosa inSensata, amb la intenció de fer de far que il·luminés les accions i concrecions, a tots els nivells, del magisteri català.

Degut a la bona acollida que va tenir aquest primer dossier entre el públic lector, vuit persones, en vindrien més, i tant -de dossiers, no pas de lectors-. A partir d'aquell dia, Rosa inSensata es va dedicar a investigar i divulgar els més variats disbarats pedagògics barrejats amb les més diverses casuístiques didàctiques, interactuant amb el personal, amb la sana intenció de riure de les nostres il·luminacions professionals, d'interioritzar el nostre llenguatge específic i de posar una mica de sucre al cafè, que en aquesta feina de vegades pot ser bastant amargant.

Després d'una dècada llarga de dossiers i reflexions, Rosa inSensata va arribar al seu sostre cognitiu el dia en què llegint al diari una notícia, no direm quina, la va fer caure del burro. Desbordada per la realitat que amb tant d'entossudiment i sacrifici havia intentat parodiar, l'Associació de Mestres Rosa inSensata va tancar el quiosc i es va dissoldre un dia de l'estiu de 2008. O potser va ser el 2009, ara no ho recordem bé.

Fa poc, fent neteja de carpetes i arxius d'un vell disc dur, van aparèixer un quants d'aquests dossiers. Alguns es van poder obrir, previ canvi de la seva extensió. Uns altres no s'obren ni a trets, gràcies al bonic costum informàtic de canviar de processador de textos a cada quart d'hora (Framework 3, WordPerfect, AmiPro, Word, OpenOffice...) i a la desídia de l'antic Consell de Redacció, contagiat de la desídia general del país.

Aquest mateix Consell de Redacció, aprofitant un període de poca feina i amb intenció de recordar temps millors (quan les idees es deien, no es verbalitzaven; els i les alumnes aprenien, no assolien objectius com el general Patton; les emocions es sentien, no es gestionaven; diversitat, oh, la,la! era una paraula més del diccionari; i competencial era un adjectiu marginal en els diccionaris) ha decidit fer públics alguns dels dossiers que ha pogut rescatar de les urpes d'obsolets programes informàtics. Així que aquí teniu aquest material tan obsolet i desfasat com els processadors de textos en què van ser escrits.

El Consell de Redacció de l'Associació de Mestres Rosa inSensata

Maig de 2017