L'Associació de Mestres Rosa
inSensata (Amris) es va fundar en una escola del Vallès durant l'any
1992. No direm quina escola ni quin Vallès. Si creguéssim en
l'astrologia, diríem que Rosa inSensata va néixer en un any
crucial, marcat per la fletxa del Rebollo, l'Expo de Sevilla i la
nova reforma educativa que començava a prendre forma. Com que no hi
creiem, no ho direm pas.
En aquell llunyà 92, ja fa
vint-i-cinc anys, a la pobra i enyorada EGB li quedaven quatre tele
notícies -o quatre cursos acadèmics- i a les escoles fèiem
reunions, com ara, on parlàvem molt, com ara, i decidíem poc, també
com ara. Però mai, ni en els nostres pitjors malsons professionals,
havíem arribat a sospitar que ens trobaríem com ara.
De resultes d'alguna d'aquestes
reunions estrambòtiques, vés a saber si va ser un claustre, un
cicle, un departament o una comissió (en aquella època a les
escoles fèiem tot tipus de reunions), va sorgir la idea de crear un
programa per una nova escola d'estiu, quelcom que tothom esperava
però ningú no gosava dir. I allà va sorgir el primer dossier de
Rosa inSensata, amb la intenció de fer de far que il·luminés les
accions i concrecions, a tots els nivells, del magisteri català.
Degut a la bona acollida que va
tenir aquest primer dossier entre el públic lector, vuit persones,
en vindrien més, i tant -de dossiers, no pas de lectors-. A partir
d'aquell dia, Rosa inSensata es va dedicar a investigar i divulgar
els més variats disbarats pedagògics barrejats amb les més
diverses casuístiques didàctiques, interactuant amb el personal, amb la sana intenció de riure de les nostres il·luminacions
professionals, d'interioritzar el nostre llenguatge específic i de posar una mica de
sucre al cafè, que en aquesta feina de vegades pot ser bastant
amargant.
Després d'una dècada llarga de
dossiers i reflexions, Rosa inSensata va arribar al seu sostre
cognitiu el dia en què llegint al diari una notícia, no direm
quina, la va fer caure del burro. Desbordada per la realitat que amb
tant d'entossudiment i sacrifici havia intentat parodiar,
l'Associació de Mestres Rosa inSensata va tancar el quiosc i es va
dissoldre un dia de l'estiu de 2008. O potser va ser el 2009, ara no
ho recordem bé.
Fa poc, fent neteja de carpetes i
arxius d'un vell disc dur, van aparèixer un quants d'aquests
dossiers. Alguns es van poder obrir, previ canvi de la seva extensió.
Uns altres no s'obren ni a trets, gràcies al bonic costum informàtic
de canviar de processador de textos a cada quart d'hora (Framework 3,
WordPerfect, AmiPro, Word, OpenOffice...) i a la desídia de l'antic
Consell de Redacció, contagiat de la desídia general del país.
Aquest mateix Consell de Redacció,
aprofitant un període de poca feina i amb intenció de recordar
temps millors (quan les idees es deien, no es verbalitzaven; els i
les alumnes aprenien, no assolien objectius com el general Patton;
les emocions es sentien, no es gestionaven; diversitat, oh,
la,la! era una paraula més del diccionari; i competencial era
un adjectiu marginal en els diccionaris) ha decidit fer públics
alguns dels dossiers que ha pogut rescatar de les urpes d'obsolets
programes informàtics. Així que aquí teniu aquest material tan
obsolet i desfasat com els processadors de textos en què van ser
escrits.
El Consell de Redacció de
l'Associació de Mestres Rosa inSensata
Maig de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada